Senyor, avui encetem un camí
d'alliberament personal i social.
Ens assegures que has vingut
perquè tinguem vida a desdir.
La Quaresma és una nova oportunitat
per netejar el nostre esperit i el nostre cor
de tot el que ens emmalalteix interiorment.

Senyor, ens alertes de la nostra hipocresia.
De vegades jutgem
i condemnem mesquineses en els altres
i som cecs quan les mesquineses són nostres.

Gallegem de la nostra justícia i integritat
i bandegem la compassió i el servei.

Ens vols, Senyor, alegres i vivint amb elegància
les nostres pràctiques religioses.
No et complaus en les cares llargues
ni en les intransigències.
Ens vols generosos sense jactància
i ben units a Tu en tot el que fem.

Que el nostre dejuni,Senyor,
sigui per col·laborar amb Càritas
o amb qui ho necessiti.
Que la nostra almoina
vagi sempre acompanyada d'entrega personal
i que la nostra pregària sigui sincera
i tingui presents els germans.

Pare nostre del cel,

és a tu que venim, és a tu que tornem.

Com aquell fill pròdig que s’hi va repensar,

enyorat de casa, repenedit,

avui ens aixequem per fer el camí de la Quaresma,

que és camí de retorn, humil i confiat,

cap a tu, de qui ens havíem apartat, o fugit.

Tu que veus el que és amagat,

que veus el fons del cor,

saps que la millor recompensa que esperem,

si després de tot encara en mereixéssim alguna,

és retrobar-nos amb tu, en l’abraçada del perdó.

No actuarem més com la gent ni per la gent,

sinó per tu, tal com Jesús ens recomana.

Ajudar i fer almoina sense fer-se notar, per amor.

Pregar més, molt més, davant teu, com un respir.

Dejunar recordant que som pols,

però amb la cara alegre del qui viu més per Déu.

Les lectures d’avui donen clarament
el sentit de la quaresma cristiana.

Ens recorden que si el dejuni fos un mèrit,
caldria canonitzar tots els famolencs de la terra.

Dejunar és estimar.
El dejuni que Déu vol continua essent
el de llescar el nostre pa amb l’afamat;
estar-nos no solament dels bens innecessaris,

sinó també dels necessaris en favor dels qui no tenen tant; donar feina a qui no en té
o ajudar a resoldre el problema de l’atur;
guarir els malalts de cos o d’esperit;
alliberar el drogoaddicte o prevenir-ne la caiguda;
denunciar la injustícia;

donar amor al que es troba sol i a qualsevol que se t’acosta.

Tot el que fem en bé dels altres,
ho fem en diàleg continu amb el Senyor
i només d’Ell n’esperem la recompensa.

La Quaresma és també el moment de la bellesa:

que el nostre obrar sigui bonic,
que sapiguem dedicar temps al nostre cos
que és un regal de Déu.

Un temps que la Comunitat cristiana

ens ofereix cada d’any com a preparació

per a la Pasqua.

Un temps de creixement humà,

mitjançant la revisió a fons

de les nostres actituds

i dels esforços que fem per corregir errors,

redreçar el que s’ha torçat,

posar vida i amor allà on fallen.

L’Evangeli és el punt de referència

i ens suggereix uns punts per fer la revisió:

La relació amb els altres,

feta palesa en l’amor i la solidaritat,

sobretot envers els més necessitats

i els qui ens són més propers.

Què els oferim? Què els refusem?

Com els ajudem? Com els estimem?

La relació amb nosaltres mateixos,

expressada amb l’esforç de moderació

i d’autocontrol

perquè la nostra vida esdevingui més fidel,

més «humana» i més solidària.

La relació amb Déu

mitjançant la pregària,

l’acolliment de la seva Paraula,

la vivència dels sagraments

i el compromís al servei del Regne.

Uns suggeriments per a la Quaresma: 

Cada dia,

llegir i meditar l’evangeli de la missa

i fer-ne pregària.

Si ens és possible,

participar en la missa diària

i viure-la com un moment fort de comunió

amb Déu i amb els germans.

Implicar-nos en les campanyes de solidaritat.

La flama divina

que vas amagar en el cor humà

s’ha anat esmorteint, Senyor.

S’ha apagat, fins i tot,

i és cendra tot el que es veu.

Son nosaltres qui l’hem ofegada,

amb els nostres egoismes,

amb els nostres odis i mentides,

amb la nostra insolidaritat.

Avui ens dius, tanmateix,

que no tot és cendra

en el nostre cor.

Tu que coneixes el cor humà,

ens parles d’unes brases

amagades sota la cendra

que amb el buf de l’Esperit

poden revifar.

Revifa aquestes brases, Senyor.

Treu-ne flames que facin llum,

flames enceses en el teu amor,

i que cremin per als germans.