Senyor, et vas rebaixar fins a la mort
i ens vas fer comprendre que tot en la vida
pot ser ofrena i oració per als altres.
Que sapiguem viure
cada dia d'aquesta setmana acompanyant-te.
Que compartim amb Tu i amb els qui pateixen
aquests moments d'agonia.

Senyor, la teva mort fou el desenllaç final
d'un estil de viure i de fer
que feia por als qui tenien el poder.
En temps de crisi
qualsevol intent de canvi fa por.
Hi ha molta gent que viu ara
moments molt difícils.
Que no ofeguem el seu clam.

Senyor, et vas quedar tot sol.
Els deixebles no entenien pràcticament res.
Els qui havien rebut els teus favors,
tremolaven de por.
Et van jutjar amb mentides,
com jutgen els profetes de tots els temps.
Dóna'ns força per no fugir.
Que sapiguem seguir-te ni que sigui de lluny.

Senyor, que baldament ens trobem sols,
sapiguem donar la mà
als qui tenim al costat nostre
i compartir amb ells la fe, l'esperança i l'amor.

Jesús, Senyor:

ens imaginem trobant-nos

enmig d’aquella gentada entusiasmada

que t’aclamava com a l’Enviat de Déu.

I sentim que ens preguntes

quina és la raó del nostre entusiasme:

si el miratge del poder i la fama

o bé el camí de servei que tu has seguit.

Tu vols que ens adonem

la teva glòria és una altra cosa:

la teva entrada triomfal Jerusalem

la vas fer muntant un humil ruquet

i no pas un cavall guerrer i victoriós.

Obre’ns la intel·ligència

perquè entenguem d’una vegada

que allò que ens invites a compartir

no és la glòria del triomf guerrer
sinó la glòria del teu servei humil.