Senyor, el gest de rentar els peus als deixebles
dóna a entendre l'estil de relació
que vols que adoptem entre nosaltres.
Vols que ens ajudem
i que posem la nostra vida
al servei dels germans.
Fes-nos comprendre que l'auritat és servei.

Quan rentes els peus als deixebles
paleses la teva llibertat.
Ningú no t'obliga a fer un servei d'esclau.
Rentes els peus perquè estimes,
i mors a la creu també per amor.
Senyor, que sapiguem viure amb llibertat
cada moment de la nostra vida.

Senyor, amb el pa i el vi i un sopar d'amics
ens recordes que ets a prop nostre en el dia a dia.
Que sapiguem veure-t'hi
i trobar-nos amb tu en l'activitat diària.

Senyor, el teu cor es trasbalsà
veient la multitud famolenca.
Fes que duguem a tothom el pa de l'Eucaristia
i que no ens oblidem de compartir
el pa material amb els qui el necessiten.

Senyor, que tots els qui compartim
el Pa de l'Eucaristia siguem constructors
d'un món on arribi a tothom el treball,
l'educació i la possibilitat d'una vida digna.

Ara recordem aquelles paraules teves

a propòsit del Fill de l’Home:

«no ha vingut a fer-se servir,

sinó a servir els altres,

i a donar la seva vida.»

«Servir» és el segell que identifica

la teva vida, passada fent el bé.

Ara que ha arribat la teva hora,

ens el vols deixar en testament:

«ens has donat exemple

perquè nosaltres també ho fem.»

Omple’ns el cor del teu amor

perquè entenguem d’una vegada

que «rentar els peus» és «l’Eucaristia»;

perquè entenguem

que «l’Eucaristia» és «rentar els peus»:

dues maneres reals i pasquals

de fer el teu memorial.