Senyor, tu saps prou com ens costa de viure
amb dignitat i sense escarafalls
els moments difícils.
Ajuda’ns a valorar
els gestos d’estimació dels qui ens envolten
com tu vares saber agrair
a la dona que t’ungí els peus a casa de Simó.

Fes-nos recordar
que la por ens pot dur a trair
els qui ens han fet bé,
com et sentires traït d’aquells que t’aclamaven
poc abans de la teva Passió.

Fes-nos valents
perquè sapiguem fer costat a l’amic
passi el que passi.

Dóna’ns, Senyor, la fortalesa de les dones
que van saber mantenir-se vora teu.
Que aprenguem a acompanyar els qui sofreixen
i estiguem al costat dels nostres amics,
fills, esposa...
en els moments de dificultat,
encara que no comprenguem
la seva manera de fer.

Avui t’encomanem de manera especial
les persones que no poden expressar-se
perquè tenen por o se senten amenaçades.

Jesús,

el diumenge de Rams marca l’inici

de l’etapa final de la vostra missió.

Sabeu molt bé on aneu i què us espera.

Conscientment i amb valentia, afronteu

el camí de la fidelitat fins a la mort.

Durant aquesta setmana –una Setmana Santa-

Continueu acollint cadascú tal com és:

* el poble que us aclama amb rams i cants; 

* els amics de Betània i el perfum de Maria; 

* l’odi dels dirigents i la traïció de Judes; 

* el menyspreu dels qui demanen la vostra mort; 

* la por de Pilat i les mofes dels soldats; 

* la compassió de la Verònica i les altres dones; 

* el gest forçat, però solidari, del Cirineu;  

* els cops de martell dels qui us crucifiquen; 

* la presència de Maria i d’alguns deixebles;  

* la súplica del qui està crucificat com vós;  

* la solitud dolorosa, però confiada a la Creu...

En tot moment sou fidel al Pare i als homes

i doneu amb amor,