Vivim uns temps ben poc falaguers.
Les notícies d’assassinats i de guerres
són el tema fonamental dels telenotícies.
Si Déu jutgés o mesurés la vida
segons els nostres paràmetres,
ho donaria tot per perdut.

Ens demana el mateix que demanà a Nicodem:
que cerquem en el nostre cor
i que tornem a inventar-ho tot.
En tots nosaltres hi ha un nen
capaç d’imaginar i de meravellar-se.
Déu somia cada dia
i ens veu capaços d’arreglar el món
que ahir varem deixar desendreçat
com l’habitació d’un adolescent.

Déu posa en el nostre camí
persones que ens ajuden i ens animen.
Potser ens costarà entendre
que és en Jesús on rau la nostra força
i la nostra plenitud.

Que en els moments de goig i dificultat
que ens toqui de viure al llarg de la setmana
sapiguem alçar els ulls
i vegem en Jesús el camí a seguir.

Senyor,

la vinguda de Jesús al món ha estat

com la irrupció d’una llum que genera vida

i obre a tots els homes el camí de l’eternitat.

Refusar conscientment aquesta llum que ve de tu

comporta tancar-se a la vida i a l’amor.

Ordinàriament serà un tancament temporal,

però l’orgull i el refús obstinat de la persona

el podrien convertir en definitiu.

Tu ho fas tot per salvar els homes,

sempre estaràs disposat a acollir-los

i perdonar-los com el pare del fill pròdig.

Jesús ens recorda que tots aquells

que viuen d’acord amb la veritat,

encara que sigui inconscientment,

viuen en la teva llum i en el teu amor.

Gràcies perquè t’he pogut conèixer.