Els ídols són la resposta
a la nostra buidor interior
quan Déu no ocupa el centre de la vida.

Els ídols de la moda i de les marxes nocturnes
donen al nostre jovent una falsa seguretat.

El treball sense horaris i l’afany de prestigi
són ídols que van guanyant l’espai
que correspon a la família i a Déu.

Els temps forts de la vida cristiana
es tornen temps de vacances.
No hi ha temps per a Déu.

Avui Jesús ens convida
a cercar el veritable Temple.
Jesús és el Temple on Déu es fa present.
És un Temple sense portes.
És pertot arreu i el seu culte es resumeix
en coses tan sorprenents com:
Entra a la teva cambra,
tanca-t’hi amb pany i clau,
i el teu Pare
que veu fins i tot allò que és amagat,
t’ho recompensarà.
Que la teva mà esquerra
no sàpiga què fa la teva dreta.

Mireu de ser misericordiosos
com és misericordiós el vostre Pare.

Senyor,

les lectures d’aquest diumenge són una invitació

a respectar-te i a expressar-te amb confiança

el nostre amor esforçant-nos per complir

els manaments que ens has donat,

perquè puguem viure una vida feliç

i humanament eficaç.

El nostre amor i el nostre respecte es manifesta

en la manera de parlar de tu i amb tu

i també en la utilització del que és teu.

Jesús fa fora els mercaders del Temple,

que per a tu era la casa d’oració

on els fidels podien trobar-se amb tu.

Jesús expressa la seva protesta enèrgica

perquè n’havien fet un lloc de negocis

i, així, el profanaven servint-se de tu.

Fes que t’estimi sempre i en tot lloc,

i que respecti i valori el que ens has donat