Amb llàgrimes de goig

-i de pena, barrejades- t’aclamem,

ja que véns en nom del Senyor

a alliberar-nos i a donar la vida.  

La teva entrada humil, rei i Redemptor nostre,

encèn d’admiració els nostres cors

i provoca l’homenatge de guarnir el camí

com si es tractés d’un arc triomfal,

amb domassos i palmes, i brandejar

de branques de llorer a les mans,

en senyal anticipat de de victòria

pel seu imminent, duríssim, combat.

Els plors acompanyen els crits d’alegria,

perquè tu,-¿qui ets?- inquietes tot Jerusalem.

Sortim a rebre’t, Amor Omnipotent,

ara muntat sobre una cavalcadura,

però amb el viu desig d’agenollar-te als peus

dels teus seguidors, amb el gibrell de l’aigua,

i purificar-los de tot pecat amb la teva sang.