Tots hi passem, per la creu.

Tot el món sagna, cada dia.

I tant de dolor, que no es veu.

Víctimes, accidents,

malalts del cos, deprimits,

pobresa, injustícia,

terror, dictadures...

Tanta gent sola, abandonada,

infants i vells...

Més l’ esgotadora obligació de cada dia,

aquell pes que no et pots treure de sobre...

I tu, Jesús, no t’has desentès

de res de tot això.

Tu, home com nosaltres,

sofrent... fins a la mort.

I quina mort!,

legalment, brutalment assassinat.

Ets Déu i clavat a la creu...

Ara sé que ens estimes!