Senyor,
les mans buides dels teus deixebles
després d’una nit de treball,
són també la viva estampa
de la nostra pròpia situació.
Quantes vegades no ens hem dit:
«Me’n vaig a pesar», o bé
«Seguiré més fidelment el Senyor».
Però la migradesa dels resultats
frustra –massa sovint- tota il·lusió.
Sabem que ets sempre present
dins nostre i en el nostre entorn,
però ens costa de trobar-te
en el Pa partit, en la Paraula,
en cada germà i en cada germana,
ens costa de trobar-te en el pobre.
Omple’ns del teu amor,
perquè com el deixeble que estimaves
també nosaltres puguem dir:
«És el Senyor». |