Moltes vegades, Senyor,
hem sentit enveja santa
dels deixebles que vivien amb tu:
podien escoltar les teves paraules
parlaven amb tu com amb un amic
seien a taula al teu costat,
i –sobretot, un cop ressuscitat-
et pogueren veure, escoltar i tocar.
Però l’enveja santa que sentim
és perquè hem oblidat
que d’ençà la resurrecció
has canviat la teva forma de presència
enmig dels teus, enmig nostre.
Ara ja no et trobes entremig
d’uns quants deixebles privilegiats
com un més d’una llista d’amics;
ara ets present i ara et trobem
en el cor de tots i cada un de nosaltres,
dels germans i germanes d’avui...
Canvia’ns la mirada, Senyor,
perquè el nostre cor i la nostra fe
aprenguin a reconèixer les pistes
que ens has deixat de la teva presència:
el Pa partit i la Paraula,
el pobre i els germans... |