Al llarg de la nostra vida
tots passem moments de desencís
i de depressió.
Senyor, avui ens recordes que la Pasqua
és el nostre camí de retorn cap a Tu.

Quan els llescares el Pa
es fongueren les pors i angoixes dels deixebles.
Senyor, que cada Eucaristia
ens infongui la força necessària
per proclamar amb les nostres paraules
i amb la nostra vida
la teva presència amorosa.

Senyor, vine a trobar-nos quan, descoratjats,
sentirem la temptació d'engegar-ho tot a rodar.

La trobada amb Jesús Ressuscitat
sempre ens duu a la comunitat
per comunicar-hi el goig i l'esperança retrobats.
Que de debò sigui aquesta
la nostra vivència pasqual.

Jesús ha ressuscitat.
Al·leluia, Al·leluia.

Moltes vegades, Senyor,

hem sentit enveja santa

dels deixebles que vivien amb tu:

podien escoltar les teves paraules

parlaven amb tu com amb un amic

seien a taula al teu costat,

i –sobretot, un cop ressuscitat-

et pogueren veure, escoltar i tocar.

Però l’enveja santa que sentim

és perquè hem oblidat

que d’ençà la resurrecció

has canviat la teva forma de presència

enmig dels teus, enmig nostre.

Ara ja no et trobes entremig

d’uns quants deixebles privilegiats

com un més d’una llista d’amics;

ara ets present i ara et trobem

en el cor de tots i cada un de nosaltres,

dels germans i germanes d’avui...

Canvia’ns la mirada, Senyor,

perquè el nostre cor i la nostra fe

aprenguin a reconèixer les pistes

que ens has deixat de la teva presència:

el Pa partit i la Paraula,

el pobre i els germans...