Senyor, tu et fas present en el nostre camí
sense efectes especials.
Et fas present
disfressat d’esposa o d’espòs,
de company de feina
o de captaire a la porta de l’Església.
I ens recordes
que si esperem veure’t  d’una altra forma,
anem ben errats.

Senyor, tu ens recordes
que Déu té un respecte absolut per les persones.
En assumir la nostra humanitat
fins a les últimes conseqüències,
ens avises que només et trobarem
en els germans
i en la taula de l’Eucaristia.

Avui, un cop més,
et fas present a un grup de deixebles.
La Comunitat és un espai de trobada
amb tu, Senyor.
La intimitat amb tu es nodreix
amb la força del grup de creients.

Que durant aquesta setmana
sentim que la teva pau, Senyor,
desfà les nostres pors.
Fes-nos portadors de pau per als altres.

Jesús,

per als apòstols, el camí de la fe va ser llarg.

Havien viscut uns tres anys amb vós.

Us havien escoltat i havien vist els miracles.

Havien pregat amb vós

i havien compartit l’Últim Sopar,

un sopar de confidències i de recomanacions,

de pregàries i de comunió.

Alguns ja us havien vist ressuscitat,

però, amb els seus ulls corporals,

no us acabaven de reconèixer.

No us estranyeu si, encara ara, són molts

els qui no creuen en vós i us ignoren

perquè no han tingut la sort de descobrir-vos.

Us vull dir gràcies perquè us he pogut conèixer,

però feu créixer la meva fe i el meu compromís

perquè pugui revelar-vos