Senyor, ens coneixes
i des de l’eternitat penses en nosaltres.
Ens has confiat una missió
i ens sentim plenament realitzats
quan la duem a terme.
Saps que la desil·lusió és un llop voraç
i tu ens en protegeixes sempre.

Actualment no ens agrada de ser ovelles.

Senyor, ens costa d’entendre
que a la comunitat cristiana
ens hem de sentir persones lliures,
i que més d’un cop sentirem la necessitat
de saltar la tanca de la pleta.
Necessitem sentir-nos lliures
per tornar a Tu cada vegada.
Gràcies, Senyor.

Senyor, que visqui la meva vida cristiana
unit a les persones

que has posat al meu entorn.
Que les accepti sense jutjar-les
i que me’n senti acollit tal i com sóc.

Senyor, que «siguem u».
Que ens  uneixi l’amor i la comprensió.
Que sapiguem veure
la part de veritat que hi ha en cadascú
i que sapiguem defensar les nostres conviccions
sense crear divisions.

Tu que ets el Pastor, l’autèntic,

camines al nostre davant;

nosaltres, Jesús, et seguim.

No volem anar darrere d’altres veus,

desconegudes, de poc fiar.

Els lladres de corral busquen el seu profit,

no pas el nostre bé; fins arribar a matar.

Tu no, Bon Pastor, tot al contrari,

tu procures que no ens manqui res,

tu estimes per damunt de tot la nostra vida.

Tu saps qui és cada un de nosaltres,

coneixes què li convé.

Justament perquè ofereixes vida a desdir,

vida abundant, consistent i eterna,

et podem anomenar el Pastor veritable;

ja que ets la porta que ens porta la vida,

l’accés a la vida de Déu,

l’obertura per on entrar i sortir lliurement,

cap als prats del millor viure dels viures.