Senyor, la teva ascensió al cel
ens torna a la realitat.
Tot el temps pasqual és com viure
en la il·lusió de veure’t a cada cantonada.
Ara te’n vas i ens deixes ben clar

que la teva presència al món
és responsabilitat nostra.

Si no et veuen en nosaltres, no et veuran.

Avui ens recordes, Senyor,
els carismes o aptituds que ens has donat.
Ens dius clarament que només
podrem ser feliços

si els posem al servei dels altres.

Senyor, no vas pas deixar el cel
mentre vivies a la terra.
Tampoc no ens deixes ara
baldament no et vegem físicament.

És el miracle de l’amor.
El temps i l’espai
no poden esborrar l’afecte i l’interès
pels qui ens han estimat i ens estimen.

No te n’has anat pas tot sol al cel,
ens hi duies tots en el teu cor.
En els moments de pau,
gaudim de la plenitud de la teva glòria
i per això la podem fer realitat
entre nosaltres. Gràcies, Senyor.

Jesús ressuscitat,

avui ens manifestes la teva plenitud

de poder i autoritat, de vida eterna;

Déu, el teu Pare, te l’ha donada

al cel, a la terra i sota la terra.

Al cel: «Portals, alceu les llindes,

engrandiu-vos, portalades eternes,

que ha d’entrar el Rei de la glòria.

És el senyor de l'univers.»

I a la terra: fet Senyor de tots els pobles,

perquè siguin deixebles teus.

Aquí baix, entre dubtes i genuflexions,

amb alegria i amb pena.

Amb la tristesa de saber que te’n vas,

i el sofriment de veure quants fills de cristians

els pares no gosen fer-los deixebles teus,

batejant-los en el teu nom.

Però amb l’esperança d’arribar fins allà on ets,

guiats pel teu amor i el teu Esperit.