Senyor, ensenya'ns a ser llum.
Que com Tu, caminem per la vida fent el bé.
No podem esperar que ens en donin les gràcies,
i tot sovint ens sap greu la incomprensió
de les persones que més estimem.
Que sapiguem respondre amb amor
quan ens trobem amb la burla o la desconfiança.

Senyor, que sapiguem trobar-te
en el nostre camí.
Que les nostres creences religioses o polítiques
no enceguin el nostre cor.
Que et descobrim en qualsevol persona
que trobem en el nostre camí
i que el respecte que els mostrem
siguin la nostra oració i la nostra ofrena.

Has volgut fer-te un de nosaltres
perquè volies ser un Déu proper.
Que no t'engarjolem en les Esglésies,
que te'n traguem al carrer
i enraonem de Tu en la nostra vida.

Senyor, tot l'univers
és una mostra clara de la teva generositat.
La natura és un regal preciós de la teva bondat.
Ens has fets semblants a Tu
i vols que millorem tot el que has creat.
Dóna'ns la mateixa generositat
envers els qui ens envolten.

Senyor, dóna'ns Saviesa
per orientar la nostra vida
d'acord amb la teva Voluntat.
Que tinguem prou humilitat
per aprendre cada dia.

Senyor, ensenya'ns a escoltar
i a ser primmirats en el parlar.
Que la ira no ens ofusqui la raó:
així no ens haurem de penedir
d'haver jutjat o ferit algun germà.

Senyor, que les nostres paraules
siguin sinceres i de fiar.
Que el nostre parlar
sigui el reflex de la bondat del nostre cor
i palesi la teva presència enmig nostre.

Apaivaga la nostra xerrameca mental
perquè et puguem reconèixer
en les persones i en els esdeveniments.

Senyor, que sapiguem posar fre
a la nostra llengua
i fonamentar la nostra vida
i les nostres conviccions
en obres d'amor i de veritat.

Que els bons desigs d'aquests dies, Senyor,
siguin el nostre programa de vida
per tot l'any que comença.

Les festes nadalenques, tan esperades al llarg de l’any,

quan arriben en aquest punt ens fan enyorar la normalitat.

Nadal ha perdut el seu sentit religiós per a molta gent.

I als creients ens costa de trobar-ne el sentit.

Aquests dies han estat una mostra impressionant

de l’ Amor de Déu envers cadascun de nosaltres.

Déu s’ha fet home per fer-se el nostre company de camí.

Només ens demana que el reconeguem

sota la disfressa de familiar, d’amic o de veí.

És aquí, i ni que sigui Déu,

no pot imposar la relació d’amor que tant desitja.

Fem la nostra carta als Reis i tornem-nos infants

capaços de demanar i d’agrair a Déu a cor obert.

Senyor,
mai no ens ho hauríem pogut imaginar.
Mai no hauríem pogut pensar que els homes
ens podríem anomenar fills vostres.

És tan extraordinària aquesta veritat
que vau haver d'enviar-nos el vostre Fill
perquè ens la revelés
i ens ajudés a comprendre-la.

Ell ens ha comunicat el vostre Esperit
que suscita en nosaltres sentiments filials
i ens impulsa a viure
i estimar-nos com a germans.

Ens heu fet tan semblants a vós
que Jesús s'ha pogut fer un de nosaltres
i, així, esdevenir camí, veritat i vida
per a la humanitat.

En ell i per ell tota la nostra vida
pren sentit i s'unifica;
està tan amarada del vostre amor
que mai no ens podrem sentir sols,
perquè vos mai no abandonareu
els vostres fills.

Ajudeu-me a acollir Jesús amb tot el cor
perquè sigui, en tot moment,
el meu company de ruta.