Senyor, avui t'has fet infant
perquè aprenguem a acostar-nos a Tu sense por.
Fes-me comprendre que t'has fet home
perquè jo em converteixi en Déu.
Que t'has humanat perquè essent germà teu
em converteixi en fill de Déu.

Senyor, buida el nostre cor
de coses i de sentiments
perquè t'hi puguis hostatjar.
Volem ser dels qui et reben
i et reserven el lloc millor.

Avui celebrem Nadal: però no celebrem només
el naixement d'un nen a Betlem;
també celebrem l'origen
de la nostra història cristiana
i l'origen des del qual els cristians
maldem per interpretar
tota la nostra existència.
Ajuda'ns, Senyor, i fes-nos valents
per donar testimoni de la nostra fe.

Néixer és bonic però compromès.
És encetar el nostre projecte d'homes i dones;
Maria, ensenya'ns a guardar en el nostre cor
els esdeveniments del dia a dia
per saber descobrir en els infants
que ens envolten, Déu fet home.

Ens has trencat els esquemes, Senyor,

L'experiència ens diu que en el nostre món

les paraules s'escolten, i les persones es veuen.

Però Tu, de la teva Paraula, n'has fet una vida,

n'has fet un home de carn i sang.

D'aquesta manera, tot el que volies dir-nos

ens ho has dit d'una vegada,

en una Paraula, en una Vida, en Jesús.

Gràcies d'aquesta «Paraula vivent».

Gràcies d´aquesta «Vida parlant»

que ha trucat a la porta del nostre món,

per donar un nou alè de vida i d'esperança

a cada un dels teus fills i filles.

Fes que escoltem i mirem aquesta Paraula

amb un cor despullat de paraules, ben agraït,

ple de silenci i de contemplació.