Jesús va viure trenta anys a Natzaret.
Si tenim en compte la mitjana d’edat d’aquella gent,
quan Jesús se’n va anar al Jordà
era ja ben bé un home gran.
Un home de cabells blancs que no havia format una família.

Pensar que Jesús va prendre consciència de
la seva missió al Jordà i que fins aleshores
s’havia limitat a ser un bon fuster i un bon fill,

ens el fa d’allò més proper a nosaltres.
La vida de cada dia,
amb les seves alegries i les seves preocupacions,
és la nostra manera de ser sants.

El Baptisme és tornar a començar
cada cop que fem un pas endavant

quan ja no podem més.

El Pare Déu ens repeteix el que digué a Jesús:

«Tu ets la meva filla estimada. Tu est el meu fill que estimo»

Pare,

em sembla molt normal la teva actitud,

plena de tendresa i amor, envers del teu Fill.

Entre vosaltres existeix una comunió total.

Amb el baptisme, els assumeix la seva missió,

i pren el camí de tots aquells que desitgen

viure una vida humana plena i fidel,

d'acord amb el teu Projecte d'Amor.

No s´averngoneix de barrejar-se amb els pecadors,

perquè són ells els qui més el necessiten!

Així esdevé capdevanter de tots aquells

que creuen en tu i senten la necessitat

de viure en un estat de conversió permanent.

Amb el baptisme, ens has dit que, com Jesús,

som els teus fills i filles estimats

i ens has ofert la presència del teu Esperit.

Ajuda'm a escoltar-lo

i a seguir Jesús amb il·lusió,

perquè aprengui a viure com a fill teu.