Senyor, deslliura'm de la por
que en temps de crisi és el pecat pitjor,
perquè fa grossos els problemes
i suscita enyorances del passat.
Deslliura'ns de la por que ens porta
a culpabilitzar el món en comptes d'estimar-lo.

Senyor, torna'ns l'esperança
per viure amb alegria
i ser flexibles amb els germans.

Senyor, la por se'ns apodera
i ens fa perdre la fe.
En les tempestes de la vida, sembla que dorms,
però ens parles des del fons del cor:
Per què teniu por?
Que en aquests moments ens recordem
que també Tu, Senyor,
vas passar per estones de desert i d'incertesa,
i que des de la Resurrecció
estàs sempre al costat nostre.

Senyor, que al llarg de la setmana
tinguem present que navegues
en la nostra mateixa barca.
Que creguem en la teva presència
quan les coses rutllen bé
i també quan van mal dades.

Jesús,

sovint deus tenir ganes de dir-me a mi també:

«Per què ets tan poruc!»

Tinc por de tantes i tantes coses!

Tinc por perquè em sento insegur i feble.

Tinc por de l’esforç que suposa la fidelitat.

Tinc por de la mort i del més enllà.

Tinc por d’equivocar-me i ser mal vist.

Tinc por de creure sense tenir l’evidència.

Tinc por enfront dels problemes de la societat...

Ja sé que et tinc a favor meu

i que, al final, tindràs l’última paraula,

però quan em trobo enmig de la tempesta, tinc por!

Necessito sentir-te ben a prop meu,

palpar la teva presència i escoltar-te.

Fes que no oblidi mai la teva promesa d’amic;

«No us deixaré orfes;

me’n vaig a preparar-vos estada a la Casa del Pare

i tornaré a buscar-vos,