Senyor, les nostres idees un pèl triomfalistes
ens menen al desànim
quan veiem que la nostra colla
es fa cada cop més petita.
Som una petita llavor que de mica en mica
va estenent el teu missatge
i d’alguna manera fa el món més habitable
i els homes més germans.

Senyor, el Regne,
com la llavor un cop sembrada,
ja no té marxa enrere.
El desfici del sembrador acaba
quan ha sembrat i adobat el camp.
La collita sempre sembla petita,
però la llavor fa el seu fruit.
La nostra tasca és sembrar.
Tu faràs que la nostra feina faci fruit.

Senyor, el Regne s’escampa
amb el nostre esforç.
No cal esperar el futur ni podem somiar
miracles que capgirin en èxits els fracassos.
Vols que et fem present en el nostre món
i que sembrem esperança.

Senyor, davant la multitud
de gent sense feina
ens sentim totalment desarmats.
Guareix-me, Senyor, de la meva apatia,
de la meva manca de generositat.
Que sigui capaç de perdre seguretat
perquè uns altres puguin mirar el demà
sense recança.

Senyor,
la força de vida que hi ha en mi és tan gran
que creix nit i dia, sense que me n'adoni.
Tinc una capacitat infinita de vida,
perquè ve de vós i em porta fins a vós.

És important que en sigui conscient
i que col·labori en el meu creixement
eliminant els obstacles que el poden fer malbé.

Feu que treballi amb totes les meves forces
per fer créixer i protegir la meva vida,
com si tot depengués de mi;
però que ho faci amb serenor i confiança,
com si tot depengués de vós.

Així, tot sentint-me feble i limitat,
podré treballar en pau i sense angoixes
pel meu creixement humà.