L’home i la dona, criatures molt estimades de Déu,

es troben sempre en el camí vers la casa del Pare.

Aturar-se en aquest camí és retrocedir.
Per això, la paràlisi de què parla sant Marc
representa el nivell més fondo de la malaltia.

El paralític en sentit espiritual

és aquell que ha perdut la identitat, no sap com moure’s,

no viu en plenitud allò que Déu li ofereix.

La paràlisi pot significar el pecat
i tota la por que no ens deixa aixecar
i viure com a criatures noves, ressuscitades.

En aquesta història, el malalt no té nom:
la seva identitat és la paràlisi.

«Portat entre quatre homes»:
són les quatre persones que porten el paralític.
El «quatre» simbolitza els quatre elements,

és dir, el cosmos sencer.

Tot ens pot portar a Crist,
tot tendeix vers Ell.

Cadascun de nosaltres pot ser
un d’aquests portadors al llarg de la setmana.

Jesús,

la teva actitud amb els malalts sempre va ser

d'un acolliment incondicional; els manifestaves

el desig d'ajudar-los a recobrar una salut total,

perquè poguessin ser capaços d'integrar-se

a una vida plenament humana i normal.

Els alliberaves físicament i espiritualment.

Sabies que les malalties morals

poden ser més nocives que les físiques,

perquè poden destruir la persona.

Els professionals del culte i de la Llei

t'acusen de blasfem perquè perdones els pecats.

Per fer-los comprendre que tens dret a fer-ho,

guareixes la paràlisi d'aquell malalt

i li demanes que prengui la llitera

i se'n vagi a peu a casa seva.

Així podria portar una vida humana,

alliberat del mal del cos i de l'espirit.

M´agrada veure't tan humà i tan valent.