Tots estem una mica tips de paraules i promeses
que al capdavall acaben en no res.
Molts ens trobem a la meitat de la vida
i tot d’una comencem a preguntar-nos

pel sentit de la nostra vocació,
del nostre matrimoni i fins de la nostra participació
a la parròquia, al barri o al grup d’amics.

És el dimoni immund en versió actual.
Jesús m’ensenya a dir els dimonis pel seu nom.
A decidir per mi mateix i a donar valor
a allò que és important per a mi i per als meus.

Té autoritat aquell que actua i parla sense contradir-se.

Té autoritat aquell que sap reconèixer els seus errors
i canvia d'actuació.
Té autoritat aquell que sap dir la veritat sense ofendre
i sap renyar sense humiliar.

Que l’eucaristia d’avui ens ajudi a dur alegria i il·lusió
als que es troben descoratjats i
que siguem per als nostres joves
exemple de l’obra ben feta.

Jesús,

com més llegeixo i medito l’Evangeli,

més m’adono de la seva riquesa humana i sobrenatural.

He comprès que per assimilar-lo

he de fer com la teva mare, Maria,

que guardava les teves paraules

i les teves maneres de fer

en el seu cor,

amb un amor de mare i de creient;

les meditava i les convertia en pregària.

T’agraeixo que ens hagis parlat amb tanta claredat

de l’amor del Pare del cel i de la nostra grandesa.

Però no t’has acontentat de parlar-nos,

també ens alliberes de les forces del mal

i ens ajudes a viure al ritme de l’Esperit d’Amor.

Com els qui eren a la sinagoga de Cafar-naüm,

quedo meravellat de la riquesa i de la força

que vaig descobrint en el teu Evangeli.

Les teves paraules i la teva manera de fer

il·luminen i donen força a la meva vida.