Senyor, començares la teva missió
just quan vas saber que Joan era a la presó.
En vas prendre el relleu
i ho vas fer d’una manera nova i personal.
Que sapiguem respectar la novetat
que cadascú aporta al nostre treball
o a la comunitat cristiana.

Senyor, tu proposes un camí de vida.
Ser cristià és quelcom més
que fugir del càstig.
Ser cristià és creure
que tu ets entre nosaltres
i que sempre ets al costat dels teus.
Ens costa de creure’ns-ho, Senyor.

Els deixebles, quan et seguiren,
van canviar una vida relativament segura
per una vida absolutament incerta.
Deixen una feina segura per una altra
per a la qual no estaven preparats.
Avui, Senyor, són moltes les famílies
que fan això mateix
per poder tirar endavant la família.
Ho fan per amor. Ajuda-les, Senyor.

Senyor, voldria mirar les persones
com les mires tu.
Vull creure que Déu és Pare
tal com tu ho ensenyares
i vull comunicar esperança
com tu la comunicares els qui eren amb tu.

La nostra societat va plena de notícies

i el mòbil guanya terreny cada dia.

Xerrem molt, però alhora som cada cop més individualistes. Xerrem de moltes coses

però ens fa vergonya parlar de Déu.

En públic ens servim massa vegades de la ironia

o donem raons sense solta quan ens sentim atacats.

Jesús coneix la dificultat del seguiment.

No es limita a demanar que confiem en la seva persona,

dóna els mitjans perquè els deixebles

es puguin estintolar els uns en els altres.

Saber viure en grup és una tasca laboriosa,

però d’allò més enriquidora.

S’hi aprèn a cedir o a mantenir les decisions,

malgrat les dificultats.

En el grup aprenem

a valorar i respectar el paper de cadascun.

Tots som necessaris i cadascú hi té el seu lloc.

Quan les coses van maldades,

mai no podem assenyalar ningú.

Simplement, hem perdut l’equilibri.

La crisi ens recorda que

ens crèiem els protagonistes de la comunitat

quan en realitat el punt d’unió és Crist.

Per Ell ens movem, existim i som.

Que Ell ens acompanyi tota la setmana.

Jesús,

tu ets molt conscient de la importància

de la teva presència entre els homes.

En tu i per tu, Déu assumeix i viu,

des de dins, tota la realitat humana:

ets el Fill estimat de Déu fet home!

Això suposa un canvi importat per a nosaltres.

En tu podem comprendre la nostra grandesa

i com hem de viure la nostra vida de cada dia

per a realitzar-nos plenament com a persona.

La teva presència és una crida constat

a posar-nos en un estat de conversió permanent

per viure com a fills i filles estimats de Déu,

dedicats al servei de les persones.

Ajuda’m a creure en aquesta «Bona Nova»

perquè em senti prou motivat per acceptar

la manera nova de viure i estimar, que ja és

l’inici del que viuré amb vosaltres per sempre.