La nostra societat va plena de notícies
i el mòbil guanya terreny cada dia.
Xerrem molt, però alhora som cada cop més individualistes. Xerrem de moltes coses
però ens fa vergonya parlar de Déu.
En públic ens servim massa vegades de la ironia
o donem raons sense solta quan ens sentim atacats.
Jesús coneix la dificultat del seguiment.
No es limita a demanar que confiem en la seva persona,
dóna els mitjans perquè els deixebles
es puguin estintolar els uns en els altres.
Saber viure en grup és una tasca laboriosa,
però d’allò més enriquidora.
S’hi aprèn a cedir o a mantenir les decisions,
malgrat les dificultats.
En el grup aprenem
a valorar i respectar el paper de cadascun.
Tots som necessaris i cadascú hi té el seu lloc.
Quan les coses van maldades,
mai no podem assenyalar ningú.
Simplement, hem perdut l’equilibri.
La crisi ens recorda que
ens crèiem els protagonistes de la comunitat
quan en realitat el punt d’unió és Crist.
Per Ell ens movem, existim i som.
Que Ell ens acompanyi tota la setmana. |
