La rapidesa dels dos primers deixebles a seguir Jesús
impressiona i fins ens fa sentir força covards
davant el seguiment.

És veritat que ho deixaren tot i seguiren el Mestre,
però no fou una rauxa d’admiració

allò que encisà Andreu i Pere.
Segur que ja feia temps que maldaven

per esbrinar la crida interior a alguna altra cosa de més,
com la sentí Samuel.

Déu ens crida de mil maneres
i sap esperar que li donem la resposta escaient.

Elí ajudà Samuel i li descobrí el sentit de la seva vida.
Joan fou l’intermediari per dur els dos deixebles a Jesús.

Sant Pau fa un pas més:
Tots nosaltres donem glòria a Déu i el seguim,
actuem com persones que
se senten imatge i presència seva en el món.

Viure la pròpia vida en plenitud
és una manera senzilla i alhora heroica de seguiment.

Jesús,

són molts els qui m'han parlat de tu

i he après moltes coses sobre tu;
he llegit l'evangeli i he combregat sovint;

però encara et veig i et sento una mica llunyà

i no et tracto com a un verdader amic.

La meva fe és massa rutinària

i et parlo més amb la ment que amb el cor.

Per això, no m'omples ni m'acabes de motivar.

L'evangeli d'aquest diumenge m'interpel·la;

constato que el que em falta és dedicar temps

per estar amb tu sense pressa i escoltar-te.

Em parles personalment en l'Evangeli,

m'inspires sentiments d'amor i fidelitat,

véns a mi en l'Eucaristía,

els meus germans cristians em conviden

a prendre temps per celebrar el teu amor.

Fes-me sensible a la teva presència!