Avui celebrem l’amor de Déu.
Ens costa d’entendre la grandesa de l’amor
i per això en diem «misteri».
Senyor, obre’ns els ulls
perquè vegem el que avui celebrem,
en les famílies que s’estimen
i en les persones
que donen la seva vida per als altres.

El Pare ho transcendeix tot, ens coneix
abans que fóssim engendrats en el si de la mare,
ens anima i acompanya

amb la Paraula, que és el Fill

i fa possible que ens sentim fills,
perquè ens estima amb tot l’ardor de l’Esperit.

Gràcies, Senyor.

Gràcies, Senyor, per al diversitat
de dons i de capacitats:
tots són obra del teu amor.
La manera de viure i de treballar
també és variada,

però tots treballem per un món millor.
Cadascun de nosaltres
pensa i actua a la seva manera.
Aquesta riquesa és obra de la teva generositat.

Sabem que ets un mestre enviat per Déu,

rabí Jesús, nostre Senyor.

Voldria escoltar-te plàcidament,

com Nicodem, en conversa nocturna.

¿De què ens parles, Senyor,

sinó d’allò que saps com ningú,

de les realitats celestials que has vist:

del teu Pare i de l'Esperit?

Del projecte de tots Tres, Déu meu,

del vostre Regne que ens salva i santifica.

Tu has estat per a això, justament.

No per condemnar, sinó per salvar.

Tu, el Fill de Déu, que estimes com a germans

els qui creuen en l’amor etern que reveles

tant del Pare com de l’ Esperit,

amor tripersonal del Déu únic, vida perdurable.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.

Com era al principi, ara i sempre

i pels segles dels segles. Amen.