Senyor, ens ensenyes a estimar.
Ningú no pot estimar
simplement perquè està manat.
L'amor és una manera de ser.
Només per l'amor
es coneixerà que som deixebles teus.

Senyor, si t'estimem no podem desentendre'ns
dels qui sofreixen, ni dels sense feina.
L'amor ens donarà força per tirar endavant
ens aquests moments difícils.
Que sapiguem mantenir les nostres conviccions
sense menysprear ningú.

Senyor, neteja el nostre cor d'incomprensions,
prejudicis, intolerància i marginacions.
Que si mai jutgem els altres,
ho fem mirant el got mig ple
en comptes de veure'l sempre mig buit.

Senyor, avui celebrem la diada del Domund
o diumenge de la propagació de la fe.
El lema d'enguany ens recorda que tots
som enviats a proclamar la teva Paraula.
Que les persones
que dediquen la vida a la missió
se sentin acompanyades
i vegin valorat el seu treball.

Admirats, nosaltres venim a tu, Jesús,

a donar-te les més expressives gràcies.

Ja poden fer-te preguntes comprometedores,

difícils, inescrutables,

que tu estàs a l’altura de respondre

des d’una profunda saviesa divina.

Gràcies per haver-nos subratllat

que el manament més gran

és tenir present a Déu,

estimar-lo per damunt de tot,

per damunt de falsificacions i succedanis,

així com dels nostres roïns interessos i muntatges.

Gràcies, sobretot, per haver-nos ensenyat

que el manament d’estimar els altres

va tan lligat amb el primer

que no es poden separar,

com la cara i la creu d’una moneda.

D’or de llei –l’amor-, d’un valor únic,

al davant porta l’efígie de Déu;

i, si gires la medalla, hi trobaràs els pobres.

De veritat: tot es basa en això. Tu mateix.