Senyor, tant de bo
que puguin dir de nosaltres que som sincers
i que vivim d'acord amb el teu Evangeli.
Que la nostra sinceritat vagi sempre
acompanyada de seny i de caritat.

Senyor, som imatge teva,
i per això les nostres obres parlen de Tu.
Que sapiguem ser portadors de pau.
Que cerquem la unitat en el teu Nom.

Senyor, deslliura'ns
de les paraules de doble sentit
i de la ironia que corseca les relacions.
Que els qui tenim amistat
o entrin en contacte amb nosaltres
sàpiguen que tenen l'esquena ben coberta.
No ens deixis caure en la murmuració.

Senyor, que la nostra vida
i les nostres paraules vagin de bracet.
Que sapiguem reconèixer les nostres errades
i disculpar les dels altres.

Senyor, que quan celebrem l'Eucaristia
compartim el que som i el que tenim.
Ens hem alimentat amb el teu cos
i ja no hi ha distinció entre nosaltres.
És molt més el que ens uneix
que el que ens separa.

La resposta,

la lliçó que els vas donar, Senyor,

a aquells «entrevistadors»,

és, -de tan vàlida, de vigent-

perquè fos retransmesa en tots els mitjans,

per totes les televisions del segle XXI.

Que sigui Déu el nostre únic absolut, si us plau,

que els poders temporals, els cèsars,

més bé o més malament –cal dir-ho-,

facin el seu fet. Els haurem de respectar.

Que les nostres armes,

que són la pregària i la veritat,

una veritat que no podem imposar

sinó a la nostra pròpia conducta

personal i social –totes dues, això sí-,

no es confonguin de camp.

Que la teva Església, Senyor, 

la nostra,

estigui per damunt de partidismes,

plenament lliure envers Tu i envers tothom.