Senyor, no vols pas
que reduïm el cristianisme
a un plec d'obligacions morals.
Vols que l'alegria
sigui l'expressió de la nostra fe.

Senyor, una persona sola
no pot pas celebrar cap festa
ni oferir un banquet.
L'individualisme té ben poc a veure
amb el teu projecte.
Que les nostres Eucaristies, Senyor,
vessin de cants i de desigs de compartir.

Senyor, de vegades fem la impressió
de gent massa farta.
Ens crides un cop i un altre,
però anem tan enfeinats en tantes coses
que ens costa posar al primer lloc
el que es refereix a Tu.
Sempre ho deixem per a l'endemà.

Senyor, que siguem missatgers del teu amor.
Que tot allò que rebem en l'Eucaristia
i en la nostra vida cristiana
ho sapiguem transmetre i encomanar.

Gràcies, Senyor i Creador nostre,

perquè en la mateixa naturalesa humana

has fet que tinguéssim un camí d’accés a tu.

Encara que no et veiem

ni palpem amb els sentits,

encara que molts dubten de la teva existència,

has fet que tothom entengui que la festa és bona,

que dóna goig de compartir-la amb els amics,

que l’amor humà d’un casament

mereix una gran celebració en família.

I ens fas adonar de com s’assembla el teu Regne

a aquesta alegria desbordant

amanida amb ballades

després d’un convit de plats gustosos

i vins selectes i clarificats. Regne de joia i unió.

Ara fas saber que convides tothom al banquet.

No comprenem que Tu ets una festa,

que es tracta de la boda del teu Fill amb nosaltres,

i tot són excuses –quina pena!-.

Però algú altre se n’aprofitarà de primera.

Com a Canà, quan Maria

-avui Maria del Pilar- va fer que Jesús s’hi lluís.