Senyor, la vinya de què ens parles és el món,
no hi has estalviat pas ni esforços ni bellesa.
Has posat tota la creació a les nostres mans
perquè la conreem
i la fem cada cop més habitable.
Tot sovint t'hem defraudat,
però cada cop n'hi ha més
que es prenen més interès
per aquesta vinya tan bonica
que ens has deixat.

Senyor, necessitem sentir-nos importants
i en la nostra curtedat no hem pensat
que tu ets el principi i el fi de tot el que tenim.
Guareix la nostra ceguesa
i dóna'ns la humilitat necessària
per recordar que som criatures molt estimades
i que en Tu vivim, ens movem i som.

A la teva vida, Senyor,
només serveix un adob: l'amor.
Que sapiguem acollir tothom.
Que ningú no s'hi senti exclòs ni menyspreat.

Senyor, que sapiguem escoltar la teva Paraula
perquè siguem treballadors de profit
en la teva vinya.
Que «a fi de bé» mai no menyspreem
els qui ens parlen en Nom teu
i que la nostra vivència cristiana
no es nodreixi d'egoisme ni de ganes de figurar.

Som la teva propietat, Senyor, la teva vinya,

finca estimada que aprecies

amb amor particular.

Som la teva esperança de fruit,

de raïms i de bon vi, de verema i de festa.

Acaparem les teves preferències,

et desvius per nosaltres,

te n’ocupes, ens cultives i protegeixes,

fent els teus càlculs, il·lusionat.

No escatimes treball ni jornalers.

I vet aquí, però... vet aquí que aquells

en qui més confiaves t’han fallat,

els responsables de la vinya del Senyor.

Sembla que tu els quedes lluny,

que tot ho deixes massa a les seves mans

i poden fer el que volen. Apropiar-se’n.

Una vinya, Pare, que ha costat sang fins i tot

-el rebuig violent i la sang del teu Fill-

no permetràs, ho sabem, que deixi de donar

fruit abundant, rendiment del més profitós.