Senyor, avui acaben a Madrid
les jornades de la joventut.
Que els joves que s'han aplegat
per pregar i reafirmar la seva fe
sàpiguen donar testimoni de Tu
en el seu propi ambient.

Senyor, que la nostra vida palesi
que Tu ets per a nosaltres un model de vida.
Que sapiguem donar
una resposta cristiana en cada situació
i que siguem comprensius
amb nosaltres mateixos i amb tothom.

Senyor, la missió que encarregares a Pere
val també per a tots nosaltres.
A la nostra mà tenim el saber perdonar
i saber construir un món de pau.
Ens assegures un cop i un altre
que el poder del bé
sempre és més fort que el mal.

Senyor, gràcies per la teva presència.
Gràcies per l'Església.
Les deficiències que hi puguin haver
poden ser ara i adés una pedra d'ensopec.
Augmenta'ns la fe i obre'ns els ulls
perquè sapiguem veure el bé
i la dedicació de tants cristians
que donen la vida pels altres.

En has preguntat en quin concepte et tenim,

què estem disposats a afirmar de tu a la gent,

qui creiem realment que ets, Jesús.

Simó Pere se’ns ha avançat a respondre,

ens ha tret de dubtes perquè estava inspirat

per una fe divina, superior a les nostres llums.

Si vols que tothom entengui el teu Regne

i sàpiga com entrar-hi,

et demanem que continuïs donant-nos algun Pere,

que il·luminis els seus successors en cada època,

perquè enmig de tantes religions i profetes,

savis, científics i entabanadors aprofitats,

no perdem el cap ni equivoquem el camí.

Al capdavall, si no fos per això,

no caldrien estructures, ni doctrines, ni papes;

però som humans, vivim comunitàriament,

i necessitem l’Església

perquè guarda la fe a dins del seu si

i amb solvència la desenrotlla i la transmet,

fent que tots coneguin que ets el Fill de Déu,

que, d’aquesta forma humil, has volgut salvar-nos.