Senyor, ens movem
entre conflictes socials de tota mena.
Tampoc els creients
acabem de posar-nos d'acord.
Fa la impressió, Senyor,
que aquest món se'ns ensorra.
No acabem de distingir-te
entre els fantasmes que anuncien calamitats
i els qui volen ensopir-nos la consciència.
Que sapiguem veure't i creure
que amb tu podem superar la tempesta.

Senyor, vas voler
que Pere comprovés que podia vèncer el mal.
No és pas cosa de màgia.
És qüestió de fe i de convicció.
Augmenta'ns, Senyor, la fe.

La mar que portem dintre
amenaça d'esdevenir tsunami.
De vegades sembla que ja no podem més.
Que la força que podria destruir
esdevingui energia creadora.

Per les persones que estan de viatge:
que arribin a bon terme sense entrebancs.

Tu, Jesús, estàs per tot.

Per atendre la gent i acomiadar-los,

per tenir els Dotze a ratlla fent que marxin,

per pregar, enraonant tot sol amb el Pare...

I ¿què seria de la barca, sense tu?

Sí, ja estem ben embarcats en la nau dels apòstols,

l’Església, sacsejada per vents contraris.

Enmig de les ones, i amb la teva absència, 

no les tenim totes. Ni el mateix Pere.

I és que volies mostrar-nos qui ets,

el Fill del Pare, poc convençuts com n’estàvem.

L’aigua solament suporta

les petjades invisibles de Déu.

Només ell pot caminar-hi per sobre!,

tan sols ell té el domini de la mar...

I vet aquí, que tu li manes.

I pots dir a Pere que vingui pel mateix camí...

Ell ho prova de nit... però no se’n fia.

Si no creiem fermament en tu, no anirem enlloc.