Senyor, que sàpiga compadir-me
com et compadires Tu de la multitud.
Que no m'esquitlli de la responsabilitat
traient-me els problemes de sobre.

Senyor, que sigui generós i solidari
amb els qui tinc aprop meu.
Que els meus amics i la meva família
em trobin sempre disposat a col·laborar
i a cercar solució
als problemes que es presentin.

Senyor, abans de llescar el pa,
aixeques els ulls al cel:
et vull donar gràcies per tots els dies,
un rere l'altre, que em concedeixes.
Que sàpiga compartir
i que recordi en tot moment que,
quan dono d'allò que necessito,
sempre recullo en abundància.

Senyor, que siguem generosos
amb tu i amb tothom.
Deslliura'ns de la gasiveria.
Que sapiguem compartir
el nostre temps i les nostres coses.

Senyor, poso a les teves mans
els meus projectes,
les meves il·lusions i desil·lusions,
els meus somnis, la meva família,
els meus neguits i tot el que tinc.
Transforma-ho en bé per a tothom.

Som el teu poble, Senyor,

som una gentada immensa

que, generació rere generació,

peregrinem per la terra, sense poder-ho aturar,

caminant exhaustos, cansats, assedegats

per deserts sense horitzó, a vegades terrorífics.

Necessitem la teva paraula, alimentar-nos-en,

enfortir-nos, i confortar-nos tan sols de veure’t,

a tu, veritable bon Pastor de les nostres vides.

Estem disposats a passar gana per sentir-te,

ja que sacies la fam més alta, la de l’esperit;

però no tan sols aquesta, no, avui ets esplèndid:

pa i peix en abundància per a cinc mil homes

...i les dones, i les criatures –no te’n descuides.

Comencen els banquets populars, solidaris, festius

d’allò que tu en dius el Regne de Déu,

que és república de tots en Déu, germanor,

igualtat dels teus deixebles i seguidors,

cridats a ser fills, a donar gràcies al Pare,

ben servits, a la teva taula de l’Eucaristia.