Senyor, en aquests moments,
els cristians en sentim poc valorats
i fins desprestigiats.
Dóna'ns, Senyor, la fe
i la paciència necessària per esperar en el fruit
del treball desinteressat de tantes persones
i creure en l'eficàcia de la teva Paraula.

Senyor, davant els problemes
de la nostra societat,
ens demanes que siguem com el llevat.
Que la nostra actuació sigui sincera
i deixi ben clar que les persones
són el que més importa.
Que sapiguem dir la paraula escaient
davant tanta xerrameca
i que no caiguem a la temptació
de descarregar els problemes
que podem solucionar
a les institucions de l'Estat o de l'Església.

Senyor, deslliura'ns de la «megalomania».
Que sembrem llavors d'amor al nostre pas
i que en tot moment estiguem disposats
a allargar la mà a qui ho necessita.

Senyor, infon creativitat i valentia
a les persones que han perdut la feina.
Que la desgràcia no els guanyi la batalla.
Que el dolor d'aquests moments siguin
els «dolors d'infantament» d'una nova realitat.

«Si el món ja és tan formós, Senyor...

si has fet les coses als meus ulls tan belles...»

Si ets tu el creador d’aquests immensos sembrats

ja amb espiga madura, a punt d’oferir-nos el gra,

messes daurades que el vent ondula...

Si nosaltres, tota la gent del món en massa,

som el teu camp, nostramo, la teva propietat,

i desitges portar-nos als graners de casa teva

-casa pairal, ja que ens estimes com a fills...

¿com és que hi ha jull enmig nostre?,

¿per què hem de viure envoltats de cugula?

Si arrenquéssim el mal, també ens tocaria el rebre,

ja que tots en tenim a dins una barreja.

Si el poguéssim fer desaparèixer no creixeríem

en l’esforç pacient, i la lluita i la llibertat

d’arrenglerar-nos amb els qui busquen el bé.

I ¿qui som nosaltres per a jutjar ningú

o calibrar l’estat de la plantació...?

Senyor, fes que siguem una garba de bon blat.