Senyor, avui ens recordes
la vitalitat de l'Evangeli.
De gent que es diu creient
n'hi ha cada cop menys.
Ens desanimem, Senyor, no ens en sortim.
Avui ens animes a sembrar una vegada més
sense esperar veure la collita.
Creiem en la teva Paraula
i continuarem donant testimoni cristià.

Que el nostre missatge, Senyor, sigui evangèlic.
Que no confonguem l'essencial
amb les «pràctiques religioses».
Senyor, que siguem sembradors de veritat.

Senyor, som una societat privilegiada.
Fins i tot enmig de la crisi,
tenim accés a la cultura i llibertat
per manifestar la nostra fe.
Que la situació que ens has regalat
no sigui motiu de rutina
o d'ensopiment espiritual.

Senyor, que a l'Eucaristia del diumenge
escoltem la teva Paraula
i la guardem en el nostre cor
per tal que durant la setmana
llevem fruits de caritat i benvolença.

Estem pendents dels teus llavis.

L’ensenyament de la teva boca, Jesús,

rega els nostres cors com la pluja més esperada.

Volem treballar el nostre interior

perquè sigui terreny preparat

per a rebre la llavor de la Paraula,

un camp que fructifiqui per a Déu;

volem –disposant-lo com convé-

treure’n la duresa i les pedres,

les punxes i les males herbes,

els camins esgarriats...

a mercè de qualsevol perill.

Sembra, sembra, Sembrador,

que ens arribi ben estesa i abundosa

la paraula del Regne.

Que la captin les nostres orelles

i les entranyes la facin produir com més millor,

fins enmig de dificultats i preocupacions,

acollint-la tot comprenent la seva gran riquesa.