Senyor, que et sapiguem veure
en el dia a dia de la nostra vida.
Que sapiguem veure't
en les paraules i en la vida
de les persones que tenim al costat nostre.
Que tinguem més vista
que els «savis d'aquest món»
i recordem que «l'essencial és invisible als ulls».

Senyor, la fe és un regal.
No ens podem gloriejar de ser creients.
Que acompanyem les persones
que tenim a prop nostre, sense imposicions
i que ajudem als qui s'inicien
en la vida cristiana amb il·lusió i senzillesa.

Senyor, no has vingut pas a nosaltres
«com a legislador».
Has vingut com a missatger de l'Amor.
No ens demanes que fem miracles;
vols que et presentem al qui els necessita.
No vols afeixugar-nos
amb més preocupacions que les necessàries.
Vols que tinguem paciència els uns amb els altres
com Tu la tens amb nosaltres.

Senyor, que l'Esperit que habita en nosaltres
ens ensenyi la saviesa necessària
per acompanyar els qui dubten i aquells
que ara com ara tenen pocs motius per esperar.

El teu cor, Jesús, desborda de bondat;

del teu cor ens arriben, incessants,

com del mar d’una font infinita,

les plàcides ones de la teva pau.

Onades d’amor, magnificent i reial,

o el batec divinament humil d’un Cor salvífic.

Som prou pobres, nosaltres,

per a comprendre la teva invitació.

-«Veniu a mi

tots els qui esteu cansats i afeixugats.»

Sortiu d’on us trobeu,

gireu-vos de la part de Déu.

Escolteu atents la meva crida i veniu,

que és per a tots els qui ho desitgin

el do que faig d’un bell i lliure viure.

Volem ser deixebles teus;

i, espolsant-nos de sobre feixos pesants,

reposar en la saviesa del teu ensenyament,

descansar en el teu cor suau, que sacia.