Senyor, la sal és feta per donar gust als aliments.
Cal posar-n'hi en la mesura justa.
Tu ens demanes que siguem la sal de la terra.

Vols que el nostre compromís cristià sigui efectiu
i acompanyat de prudència i cordialitat.
Que la nostra vida apagada i mediocre
no sigui cap entrebanc per als qui ens envolten.

Senyor, que els enemics del cristianisme
no siguem els cristians.

Senyor, que la nostra vida
sigui testimoni lluminós.
Que els cristians ens mantinguem units
i cerquem en la nostra convivència
allò que ens uneix
i siguem capaços de superar el que ens separa.

Senyor, que no ens mantinguem distants
mentre la nostra vida sigui distinta.
Que la nostra vivència cristiana
vagi més enllà de l'Eucaristia del Diumenge.

Senyor,
quan em dieu que he de ser
«sal de la terra i llum del món»,
m'esteu convidant a col·laborar
en la construcció d'un món més humà.

«Ser sal» que doni gust d'humanititat
a totes les realitats de la vida quotidiana.
«Ser llum» que ilumini el camí i la vida
i faci fora les tenebres del dubte,

de la confusió, de la ignorància.

Quan miro la història de la humanitat,
m'adono que les persones
que han estat llum
i han marcat camins de vida i de pau,
són persones molt humanes
i molt implicades en la refñexió i en l'acció,
però, també, molt obertes a l'Esperit.

Vós heu estat «la Llum» per al món
i, seguint les vostres petjades i propostes,
ara els vostres deixebles som avui
els constructors d'un món més humà,
que sigui d'acord amb el Projecte del Pare.