Senyor, Joan Baptista mai no va ser deixeble teu,
però va saber copsar la teva presència
i no l'amagà mai als seus seguidors.
Els animà a seguir-te i no se'n sentí rebaixat.
Que en les nostres relacions laborals o familiars
ajudem a créixer els que ens envolten
i ens sapiguem retirar a temps.

Que sapiguem parlar bé dels altres.
Que en les nostres converses, Senyor,
diguem el bo que hi hem vist
i siguem persones de pau.
Que només surti de la nostra boca
allò que ajudi i faci el bé.

Senyor, et vas carregar a coll els nostres pecats,
quan ens acceptares
sense tenir en compte les nostres limitacions.
Ens coneixes
i saps que et defraudem a Tu i als altres.
Ens coneixes i saps que, malgrat tot,
desitgem fer el bé.
Gràcies perquè creixes en nosaltres.

Que davant el bé dels altres,
sapiguem descobrir la teva presència en el món.
Tan se val qui el faci. El que importa és el bé.
Senyor, que sentim la presència del teu Esperit.

Aquest nom que et va posar Joan Baptista

és tan estrany i ric que no l’acabem d’entendre.

Això si, però, que es comprèn de seguida:

que Tu ets el qui treu el pecat del món;

que, havent pres damunt teu els nostres pecats,

has fet que Déu els perdonés i desapareguessin.

Anyell de Déu que ens estimes,

sacrificat per amor nostre,

ets veritablement el Servent de Déu

per a la salvació del món.

No ens podies fer un servei més gran.

Gràcies a tu,

Fill de Déu, Servent de Déu, Anyell de Déu,

ens sentim, i som, veritablement alliberats.

Com els anyells portats a matar, a la callada,

has fet, donant la vida, l’obra més digna

de ser esbombada i predicada pertot arreu.

El do que ens faràs per Pasqua, i que ens renova,

és el baptisme en l’Esperit Sant.