Senyor, vivim temps difícils:
els problemes s'acumulen,
n'hi ha molts que perden la il·lusió
i sembla que tot surt malament.
Ajuda'ns a ser profetes d'alegria, de Bona Nova
i d'Esperança com ho fou Joan Baptista.

Deslliura'ns, Senyor, de la crítica destructiva
quan els qui ens governen
no són de la nostra corda o no ens agraden.
Que sapiguem veure
allò que té de positiu el seu govern
i no caure en catastrofismes absurds.
Deslliura'ns de l'enveja, de l'ambició
i de la temptació de judicar els altres.

Que com el Baptista
sapiguem preparar el teu camí, Senyor.
Que sapiguem trobar solucions a la crisi de fe
i al desencís dels creients.
Que obrim de bat a bat
les portes de les nostres comunitats
i sapiguem preparar la gent
perquè et trobin en les nostres celebracions
i en la nostra manera de viure.

Ajuda'ns, Senyor, a purificar els nostres ulls
per «veure-hi d'una altra manera».
A posar a l'hora el rellotge de la Paciència
per saber caminar al teu ritme,
sense avançar-nos a la teva Providència.
A facilitar el camí als altres
amb la nostra comprensió i bonhomia,
amb la nostra crítica comprensiva
i el nostre desig d'ajudar.

Ens demanes que obrim una ruta al Senyor

i que li aplanem el camí.

Els nostres camins no són cap meravella:

són plens de fondalades d'odi i insolència

sembrats de muntanyes de cobdícia i ambició.

Senyor Jesús, Tu que ets el camí,

vine a nosaltres i ajuda'ns a obrir-te pas.

Ajuda'ns a omplir les fondalades d'odi

amb paraules eficaces de perdó

i amb actituds fecundes de pau.

Ajuda'ns a rebaixar les muntanyes

amb gestos generosos d'amor

i amb llaços fraterns de solidaritat.

Parla'ns al cor de cadascú de nosaltres

i fes-nos entendre amb quines eines

podrem aplanar el camí del teu Regne

enmig de nosaltres.