La mentida sempre ens deixa bo i nus.

Adam i Eva acaben perdent la confiança

en Déu i en ells mateixos.

Ja no poden gaudir

del ventijol del capvespre amb el Senyor.

Han esdevingut persones importants

i no poden malmetre el temps amb espiritualitats.

Gràcies, Senyor,

perquè bo i coneixent-nos com ens coneixes,

continues fiant-te de nosaltres.

Et fas nen per recordar-nos que ens necessites

per cuidar el món i ajudar les persones.

L’ Evangeli d’avui ens anima

a dedicar un temps a la pregària.

Maria va poder dir SÍ perquè escoltava Déu.

Hi parlava com tu i jo enraonem

amb les persones que estimem.

Ni que estiguin lluny, sempre ens són presents.

En coneixem les il·lusions i els desigs.

Mantenir la presència de Déu en nosaltres

ens ajudarà a donar la resposta adient

a les necessitats del món d’avui.

Maria,

em preparo per celebrar el Nadal.

Per a molts serà un Nadal molt aigualit;

un Nadal de coses embolicades amb papers bonics

que ens sorprenen i ens fan quedar bé.

Un Nadal car!

Per d’altres, serà el Nadal de tradicions familiars,

amb trobaments plens d’una alegria compartida

i expressada amb àpats, nadales, regals i pessebres,

que ens faran reviure records i nostàlgies.

És un Nadal d’amor i de presència.

Quan us contemplo a vós,

comprenc que el Nadal,

el que vós vau viure i protagonitzar la primera,

és un esdeveniment meravellós, ple de misteri.

És aquell Nadal que va començar

quan vau creure

més enllà de la raó i de l’evidència, senzillament,

perquè creieu en l’amor i la fidelitat de Déu.

Li vau oferir tot el vostre ésser amarat d’amor

i vivificat per un cor transparent i nou.

I Déu en va fer el seu primer tabernacle enmig dels homes.

Maria,

ensenyeu-me a viure el Nadal del Déu-home,

el Nadal de l’amor, de la presència i del do total.