Senyor, s'acosta Nadal i ens passa
com a Joan Baptista: no acabem d'entendre't.
No et sabem veure't.
Després d'escoltar l'evangeli,
sentim que ens diu:
Teniu hospitals on són ateses moltes persones
i s'hi fan més suportables
les malalties terminals.

Ens costa parlar de pau.
Senyor, en el nostre món
hi ha guerres i violència,
però volem veure't en les persones
que treballen per la pau.
Potser ni ho saben que ho fan en el teu Nom,
però estem convençuts
que tu n'inspires la ment i el cor.

Molta gent, Senyor,
passarà un Nadal ben poc agradable.
Manca feina i més d'una fanília
l'haurà de passar com Tu, al carrer.
Desvetlla el pastoret que tots tenim dintre
per fer més tolerable
la situació d'aquestes persones.

Senyor, enforteix les nostres mans febles
i dóna'ns un cor ardit.
Sabem que si creiem de debó
que Déu està de part nostra
o que no ens deixarà de la seva mà,
«el dol i l'aflicció s'allunyaran».

Senyor, ajudeu-me a copsar

l’autèntic significat de la conversió.

Jo, com bona part de la gent,

procuro actuar amb rectitud.

Reconec que tinc defectes

i que ara i adés complico la vida dels altres

amb les meves dèries.

Sé que hi ha en mi un fariseu orgullós

que li costa de plegar-se a raons,

i que de tant en tant es desvetlla en mi

el saduceu de l’ambició.

Senyor, jo vull ser el teu Precursor

bo i eliminant els destorbs que puguin trobar

les persones que conviuen amb mi.

En l’Eucaristia hi trobo l’energia

per ser cada dia més autèntic

i poder-me presentar davant el món

com una persona feliç d’haver-te trobat,

i alhora necessitada de la teva gràcia

i de l’ajut dels germans.

Durant aquesta setmana em repetiré sovint:

«Senyor, has fet meravelles en mi i per mi»

Jesús,

el camí de la meva trobada amb vós

passa per la mediació dels vostres testimonis.

Amb les seves paraules i les seves actituds

són els precursors que em porten cap a vós.

De vegades,

tinc la temptació de quedar-me amb ells,

perquè no veig la necessitat d’anar fins a vós

o perquè em resulta més fàcil de comprendre

els seus gestos i les seves paraules.

Que em decideixo a seguir el camí que m’indiquen,

com que encara no us veig ni us conec massa bé,

tinc una sensació d’inseguretat i de desequilibri.

Però el vostre Esperit em va guiant, esperançat,

i m’ajuda a descobrir-vos ja present en el meu interior.

Vós ja éreu en mi, però jo no ho sabia!

Aquesta trobada, amarada de l’Esperit,

em fa viure una pau i una alegria,

que només vós em podeu donar,

perquè em feu conèixer tota la meva grandesa

i m’oferiu una comunió d’amor per sempre.

Gràcies per aquesta vida eterna

que ja compartim!