Amb confiança, Senyor nostre,

comencem aquest temps d’ Advent.

La nostra vida va rodant,

i el canvi de calendari ens recorda

la teva vinguda pendent.

Aquell dia sí que serà decisiu,

aquella hora desitjada, la darrera,

serà el moment de la veritat.

Però no és pas menys autèntic el nostre present,

que porta la marca de l’esperança del teu retorn.

No podem pas dormir, amb les coses que passen

en aquest món atribolat per cataclismes naturals

i per les corrupcions de l’actuar de l’home.

Vetlleu!, ens dius. Vetllarem

mirant de trobar un sentit a tot això:

reflexionant-ne les causes,

implorant la teva justícia, pregant,

procurant separar, sense engany, el bé del mal.

En qualsevol hora del dia o de la nit

-la menys pensada-, ens cal estar atents

a la teva vinguda, perquè és constant.

Jesús,

al començament de l’Advent i de l’Any litúrgic,

em doneu un bon consell per poder viure en pau.

Quan miro i escolto la gent que m’envolta

tinc la sensació que molts tenen por del futur.

Potser és perquè no esperen res

desprès de la mort

o perquè no han gosat creure en les vostres promeses.

Però també veig molts deixebles vostres

que tenen por quan pensen en l’hora de la mort

i en la trobada amb Déu.

Ni ha que tenen por

perquè no han arribat a descobrir el Pare que ens heu revelat;

un Pare que només pensa en donar-nos

l’abraçada de l’amor incondicional i per sempre.

A l’evangeli,

em presenteu el secret per eliminar la por.

Em dieu que m’esforci per estar sempre a punt,

i que procuri que tot estigui al seu lloc,

tant en el meu cor com en els pensaments.

És l’esforç que hauria d’anar fent cada dia,

prenent consciència de qualsevol desordre,

i purificant, amb el perdó, qualsevol infidelitat.