Senyor, fa de mal entendre, com ho feia a Joan,
que la injustícia no pari de guanyar terreny.
Dóna'ns la saviesa per actuar
segons la teva voluntat.

Senyor, sabem que el teu Regne és enmig nostre
perquè hi ha moltes persones
compromeses a dignificar la vida
dels invidents, dels discapacitats....
El teu Regne és enmig nostre
quan les persones que viuen soles
reben ajut, vingui d'on vingui.
Hi ets present sempre que treballem
per un món més humà.

Senyor, la comunitat cristiana,
amb els seus defectes i virtuts,
prepara amb joia la teva vinguda.
Volem oferir-te el poc o molt que tenim
en la persona dels necessitats.

Senyor, que els llums
i càntics dels nostres carrers
duguin una mica d'alegria
a les persones sense feina o sense família.

Els teus camins, Senyor, ens desconcerten.

¿Com podem saber que véns de part de Déu?

¿Com pot ser que, a tants, la teva Església,

el teu Evangeli, sembla que no els diguin res? 

Nosaltres mateixos, a vegades, notem

que tenim el cor fred, i assetjat per dubtes.

¿Val pena, així, de ser cristià?

I de cop ens obres els ulls,

i veiem el que no vèiem, de tant reiterat.

Continues fent, enmig nostre,

les mateixes “meravelles” que als primers temps:

cures, restableixes aquest i aquella;

d’un a un, molts que estaven prostrats,

es recuperen. Moralment.

L’ increient ha copsat una escletxa de llum;

el rebel s’amanseix,

rebrota l’herba en un desert sense vida.

Feliç qui cregui que Tu ets l’ Enviat de Déu.

No n’hi ha d’altre. Tens el seu veritable estil....