Senyor, ens costa reconèixer l'èxit o la bondat
en el nostre treball per la comunitat cristiana.
Hi esmercem tot el nostre esforç
i no tenim en compte
que Tu pots canviar els cors
i transformar les nostres llàgrimes en cançons.

Senyor, Joan Baptista ens anima a convertir-nos,
és dir, a fer net i bonic el nostre cor.
Potser la nostra conversió
no ens exigirà grans canvis.

Un somriure, una paraula dita a temps,
un sant tornem-hi, poden aplanar el camí
per a les celebracions familiars del Nadal.

Senyor, deslliura'ns de la hipocresia.
Davant teu no serveix de res
guardar l'aparença.
Que la nostra conversió sigui sincera
i es tradueixi en actes d'amor i generositat
envers els més necessitats.

Senyor, si miro enrere, només puc donar gràcies
per tot el que has fet per mi.
De vegades no et puc entendre,
però sé que ets al meu costat.

Tu, Senyor, arribes amb poder.

Isaïes i Joan Baptista coincideixen

en la força i serietat del teu missatge,

i ens criden a la conversió, a tornar cap a Tu,

a somoure’ns, a trasbalsar-nos,

perquè ens ve a sobre una realitat

que en gran part ignorem i ens sobrepassa,

que ens hauria d’imposar: el teu Regne.

Ajuda’ns a revisar la ruta que seguim:

¿Cal canviar de direcció, o afinar-la?

¿No és pobra la collita dels fruits que donem?

¿No és escàs el conreu de l’austeritat deguda?

El nostre pecat, inconscient, inconfessable,

és haver-nos acostumat a prescindir de Tu.

No permetis que siguem tan mesells.

retorna’ns, oh Déu, l’ Esperit del sant baptisme,

d’un cristianisme de fets i de foc.