Estimats pares:

Melcior, Gaspar i el que us escriu, Baltasar, flipem amb vosaltres. Hem rebut milers de cartes dels vostres fills i filles demanant-nos tot tipus de joguines i andròmines. Esteu enfarfegant els nens de coses supèrflues, de regals inútils que deixaran abandonats en qualsevol racó quant passi la primera escalfada de la novetat. Permeteu-me que us recordem els regals que realment necessiten els vostres fills.

En primer lloc, el més important que necessiten els nens és AMOR. Heu d’agafar-los, besar-los, abraçar-los, acaronar-los. I tot això sense mida. Sense amor els nens no poden créixer, ni madurar; però, ull!: no confoneu amor amb sensibleria barata; amor no significa consentir-ho tot, satisfer tots els capricis o deixar-se fer xantatge amb les seves marranades. Això seria malcriar-los. Amar significa també establir límits, ensenyar-los a distingir el que està bé i el que no  ho està, el que es pot fer i el que s’ha de fer en cada moment i el que no es pot consentir. Amar també és castigar quan és precís.

La segona cosa que necessiten els vostres fills és EDUCACIÓ. Aquesta és la millor herència que podeu deixar-los. Se’ls ha d’ensenyar a comportar-se en cada circumstància. Heu de dir-los com han de menjar, com usar els coberts, com vestir o com parlar en cada ocasió. I, sobretot, els heu d’ensenyar a respectar als altres, i això implica que aprenguin a cuidar el tracte amb els adults i, especialment, amb els professors: a veure si desterrem d’una vegada aquesta idea falsa que tots som iguals. Tots som iguals davant la llei i poc més. No és el mateix tractar amb el Rei o amb un bisbe que amb un amic de jocs; i això se’ls ha d’ensenyar als nens petits; igual que han d’aprendre que les escombraries no es tiren a terra, o que no s’ha d’escopir ni dir paraulotes.

Les normes d’urbanitat i bona educació les heu d’ensenyar a casa.  La vostra responsabilitat no la podeu delegar en ningú. I per educar-los correctament es comença predicant amb l’exemple: els pares sou l’exemple que seguiran els vostres fills.

No ho oblideu. Els heu d’ensenyar també que el seu futur depèn d’ells mateixos i del seu ESFORÇ; I que els somnis només s’aconsegueixen a base de sacrifici. Perquè les coses importants de la vida ningú els les regalarà. Per això teniu el deure d’educar la seva voluntat, perquè sàpiguen quines són les seves obligacions i les compleixin en cada moment. Heu d’inculcar-los que en la vida s’han de fer coses que, moltes vegades, no ens apeteixen ni ens agraden, però que són necessàries.

El que és bo no sempre és el que ens agrada, i el que és bo (estudiar, per exemple) s’ha de fer, encara que suposi un esforç. Por suposat, també els heu de recompensar pel treball ben fet. I no sempre cal buidar la cartera. A vegades, una felicitació carinyosa, una abraçada o un "estic molt orgullós de tu", val més que tot l’or del món.

Molts de vosaltres teniu un o dos fills com a molt, per això, ells, a vegades, es creuen el melic de l’univers. Els heu de fer veure que no estan sols en el món, que hi ha molts altres nens, no tan afortunats com ells, amb els que han de ser solidaris. La SOLIDARITAT és la millor escola de la vida dels vostres fills i en ella vosaltres haureu de ser els millors mestres.

També teniu l’obligació d’explicar als vostres fills per a què els heu portat al món, quin sentit tenen les seves vides, perquè si no podrien pensar que el sentit de la vida és només divertir-se, beure, les drogues, el sexe, comprar... i poc més. A nosaltres el sentit ens els va indicar una estrella, que ens va portar fins a Betlem i allí vam descobrir el NEN-DÉU, que des de llavors és qui ha donat sentit a les nostres vides. Ell és qui fa possible que des de fa tants anys continuem visitant les vostres cases, sense defallir. Sense ell no ho podríem aconseguir. ¿Heu descobert ja la vostra estrella? Sense ella, tot el que us hem dit anteriorment és més difícil d’aconseguir.

¡Ah!, se m’oblidava, molts de vosaltres ens heu preguntat què els podeu regalar als vostres fills aquest any. Gaspar, Melcior i jo ho hem parlat  i hem arribar a la conclusió que el millor regal que els podeu fer és una mica més de les vostres persones i del vostre TEMPS. Ells us ho agrairan algun dia. I, si no, ¿què importa? A fi de comptes haureu complert amb la vostra obligació de pares, ja que és una de les coses més importants i boniques que pot fer algú en aquest món. I això omplirà les vostres vides de felicitat i de sentit.

Atentament,

Gaspar, Melcior i, en el seu nom, Baltasar.

Bon Nadal i Feliç Any 2009!