|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge iii de quaresma (c) |
| Lectura primera |
Ex 3, 1-8a.10.13-15 |
|
| Jo-sóc m'envia a vosaltres |
| Lectura delllibre de l’Èxode: |
En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot madianita. Tot guiant el seu ramat desert enllà, arriba a l’Horeb, la muntanya de Déu. L’àngel del
Senyor se li aparegué en una flama enmig de la Bardissa. Va mirar, i s’adonà que la
Bardissa cremava, però no es consumia. Moisès es va dir: «Deixa’m anar a veure
aquesta visió extraordinària: què ho fa que no es cremi la Bardissa». El Senyor veié que s’acostava per mirar. Llavors Déu el cridà de la Bardissa estant: «Moisès, Moisès».
Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «No t’acostis aquí. Descalça’t, que el
lloc on ets és terra sagrada». I afegí: «Jo sóc el Déu del teu pare, Déu d’Abraham, Déu
d’Isaac, Déu de Jacob». Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu.
Llavors
el Senyor li digué: «He vist les penes del meu poble al país d’Egipte i he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré, doncs,
a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d’aquell
país cap a un país bo i espaiós, un país que regalima
llet i mel».
Moisès digué a Déu: «Quan aniré a trobar els israelites
els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten quin és el seu nom, què he
de respondre?» Déu li contestà: «Jo sóc el qui sóc». I afegí:
«Respon així als israelites: “Jo-sóc m’envia a vosaltres”
». Déu digué encara a Moisès: «Digues això als israelites:
“Jahvè (el qui és), el Déu dels vostres pares, Déu
d’Abraham, Déu d’Isaac, Déu de Jacob, m’envia a vosaltres. Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest
nom em tindran present totes les generacions.”»
|
|
Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix
el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.
El Senyor és compassiu i benigne.
Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable.
El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor
d’ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
el seu estil
d’obrar, als fills d’Israel.
«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig,
ric en l’amor».
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra.
|
|
| Lectura segona |
1Co 10, 1-6.10-12 |
|
| La vida del poble amb Moisès al desert va ser escrita per advertir-nos a nosaltres |
| Lectura de laprimera carta de sant Pau als cristians de Corint: |
Germans, no vull que us passi per alt una lliçó de la història. Els nostres pares estaven
tots emparats per aquest núvol, tots passaren el Mar Roig i tots, en el núvol i
en el mar, van rebre com un Baptisme que els unia a Moisès. Tots es van alimentar
amb el mateix menjar espiritual, tots van beure la mateixa beguda espiritual, ja que
bevien d’una roca espiritual que els acompanyava i aquesta roca significava el Crist.
Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu, ja que quedaren estesos pel
desert. Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò que no és bo,
com ells ho feren. No murmureu, com ho feren alguns d’ells que van morir a mans
de l’Exterminador. Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim.
Per tant, els qui es creuen estar ferms, que mirin de no caure.
|
|
| Si no us convertiu, tots acabareu malament |
| Lectura de l'evangeli segons sant Lluc: |
Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus,
com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en
sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats
perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si
no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els
caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres
habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual».
I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc
a cercar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc,
si no fa més que ocupar la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any.
Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”». |
|
|
|