|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge iv de quaresma (b) |
| Lectura primera |
2 Cr 36, 14-16.19-23 |
|
| La severitat i la bondat del Senyor es revelen en la deportació del poble i en el seu alliberament |
| Lecturadel segon llibre de les Cròniques: |
En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa
d’imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple
del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares,
els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el
seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien
cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjarse tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el
temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren
foc a tots els seus palaus, i destruïren tots els objectes
preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui
s’havien escapat de morir per l’espasa, i se’ls quedà per
esclaus d’ell i dels seus fills, fins que passaren al domini
persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que
li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va
reposar, fins haver complert setanta anys.
Però l’any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per
complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies,
desvetllà l’esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués,
de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del
cel, m’ha donat tots els reialmes de la terra, i m’ha encomanat
que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de
Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el
Senyor sigui amb ell i que hi pugi». |
|
Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant d’enyorança
de Sió.
Teníem penjades les lires
als salzes
que hi ha a la ciutat.
Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que se m’encasti la
llengua al paladar.
Quan volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
quan demanaven cants alegres
els qui ens havien entristit,
i ens deien: «Canteu-nos
algun càntic de Sió».
¿Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que se’m paralitzi
la mà dreta.
Que se m’encasti la llengua al paladar,
si deixés d’anomenar-te,
si deixés d’evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa.
|
|
| Lectura segona |
Ef 2, 4-10 |
|
| És per gràcia que Déu us ha salvat, a vosaltres que éreu morts per les vostres culpes |
| Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes: |
Germans, Déu, que és ric en l’amor, ens ha estimat
tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres
que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament
amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials,
perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i
la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha
salvat per gràcia; no ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d’unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n. Som obra seva: Ell ens ha creat en Jesucrist, per
dedicar-nos a unes bones obres, que ell havia preparat perquè visquem practicant-les. |
|
| Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell |
| Lectura de l'evangeli segons sant Joan: |
En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp,
també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida
eterna. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú
dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no
perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell,
no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut
en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com
cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la
llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat,
sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu».
|
|
|
|