|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge iii de quaresma (b) |
| Lectura primera |
Ex 20, 1-17 |
|
| La llei, Déu la donà a Moisès |
| Lectura del llibre de l'Èxode: |
En aquells dies, Déu digué aquestes paraules: «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he
fet sortir de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi.
[No et facis cap escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt al cel, a baix a la
terra o a les aigües que neixen de sota la terra. No adoris imatges ni els donis culte,
perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu gelós: castigo les culpes dels pares en els
fills fins a la tercera i la quarta generació, dels qui no m’estimen, però sóc bondadós
fins a milers de generacions, dels qui m’estimen i guarden els seus manaments.
Quan juris,] no prenguis en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor
no deixa sense càstig el qui pren en va el seu nom. Celebra
el repòs sagrat del dissabte.
[Durant sis dies treballa
i ocupa’t en les feines que calgui, però el dia setè
és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No us
ocupeu en cap treball, ni tu, ni els teus fills, ni les teves
filles, ni els teus criats, ni les teves criades, ni els
teus animals, ni els forasters que resideixin a les teves
poblacions, perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs, però
el dia setè va reposar. Per això el Senyor beneí el dissabte
i en va fer un dia sagrat.]
Honra el pare i la mare,
i tindràs llarga vida, al país que et dóna el Senyor, el teu
Déu. No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris
falsament contra un altre. No desitgis la casa d’un
altre, ni tampoc la seva esposa, el seu criat, la seva criada,
el seu bou o el seu ase; ni res que sigui d’ell.» |
|
És perfecta la llei del Senyor,
i l’ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als
ignorants.
Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor
de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots
són justíssims.
Són més desitjables que l’or fi,
més que l’or a mans
plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la
bresca.
|
|
| Lectura segona |
1Co 1, 22-25 |
|
| Proclamem un Messies crucificat, que és un escàndol per als homes. Però aquells que Déu ha cridat veuen en ell la saviesa de Déu |
| Lectura de laprimera carta de sant Pau als cristians de Corint: |
Germans, els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres
prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres
un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder
i la saviesa de Déu, perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior
a la dels homes, i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.
|
|
| Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies |
| Lectura de l'evangeli segons sant Joan: |
Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple
els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va
fer un fuet de cordes, i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà
la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms:
«Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles
recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia».
Llavors els jueus el van interrogar: «¿Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres
dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva
construcció, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari
del seu cos.
Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia
això, i cregueren en l’escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts,
veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava,
perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes;
ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home. |
|
|
|