|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge ii de quaresma (b) |
| Lectura primera |
Gn 22, 1-2.9a.10-13.15-18 |
|
| Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe |
| Lectura del llibre del Gènesi: |
En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham».
Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el
teu fill únic, que tant estimes, vés-te’n al país de Morià i allà, dalt de la muntanya,
que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust».
Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà
la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor
el cridà des del cel: «Abraham, Abraham». Ell li respongué: «Aquí em
teniu». L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li
facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no
m’has refusat el teu fill únic». Llavors Abraham
alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust
en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà
a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta
l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que
t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència
sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar;
els teus descendents heretaran les ciutats dels seus
enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es
valdran de la teva descendència, perquè has obeït
el que jo t’havia manat.”» |
|
Crec amb tot el cor, tot i que deia:
«Que en sóc
de dissortat»,
al Senyor li doldria
la mort dels
qui l’estimen.
Continuaré caminant entre els qui viuen
a
la presència del Senyor.
Ah, Senyor, sóc el vostre servent,
ho sóc des del
dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes.
Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,
invocant el vostre nom.
Compliré les meves prometences,
ho faré davant
del poble,
als atris de la casa del Senyor,
al teu bell mig, Jerusalem.
|
|
| Lectura segona |
Rm 8, 31b-34 |
|
| Déu no va planyer el seu propi Fill |
| Lectura de lacarta de sant Pau als cristians de Roma: |
Germans, si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra? Ell que va
entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, ¿com no estarà
disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?
¿Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents.
¿Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara,
el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres. |
|
| Aquest és el meu Fill, l'estimat |
| Lectura de l'evangeli segons sant Marc: |
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt
d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants,
i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejarlos
així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere
diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per
a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què dir, d’esglaiats
que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament,
mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú
allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat
d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre
ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts». |
|
|
|
