|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge de pasqua de resurrecciÓ |
| Lectura primera |
Ac 10, 34a. 37-43 |
|
| Després d'haver ressuscitat d'entre els morts, nosaltres hem menjat i hem begut amb ell |
| Lectura dels Fets dels Apòstols: |
En aquells dies, Pere prengué la paraula i
digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant
per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar.
Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb
l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut
a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.
Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a
Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el
ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a
uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que
hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els
morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu
ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a
favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies
al seu nom.» |
|
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui
la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
Avui és el dia
en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo.
La dreta del
Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor em glorifica.
No moriré, viuré encara,
per contar les proeses del Senyor.
La pedra que rebutjaven els
constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres
ulls se’n meravellen.
|
|
| Lectura segona |
Col 3, 1-4 |
|
| Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist |
| Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses: |
Germans, ja que
heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el
Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de
la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament
amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també
vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. |
| O bé, |
1Co
5, 6b-8 |
| Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Corint: |
Germans, ¿no sabeu que una engruna de llevat fa pujar tota la pasta?
Netegeu-vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova. Vosaltres
heu de ser com pans sense fermentar, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha
estat immolat.
Per això, celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem
abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense
fermentar, vivint amb sinceritat i veritat. |
| Seqüència: |
Els cristians immolin un
càntic triomfal
a la Víctima pasqual.
Morint l’Anyell, la guarda d’ovelles
redimia.
El Just els pecadors amb Déu reconcilia.
Lluitaren Vida i Mort
en
lluita sense mida.
El Rei de vida, mort,
ja regna amb nova vida.
Digueu-nos, oh
Maria,
¿què heu vist en el camí?
–La tomba que va obrir
el Crist quan ressorgia
i el Crist que revivia
amb glòria sense fi.
Els àngels sense dol,
les benes i el
llençol.
El Crist en qui jo espero,
el Crist ressuscità;
camí de Galilea,
ell us
precedirà.
Jesús ressuscitat,
sou, d’entre els morts, Senyor,
Monarca vencedor;
tingueu-nos pietat.
|
| Evangeli |
Jn 20, 1-9 |
|
| Havia de ressuscitar d'entre els morts |
| Lectura de l'evangeli segons sant Joan: |
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc,
i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va
corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant,
i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.»
Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos
junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera
d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol
d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com
el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre
deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell
moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de
ressuscitar d’entre els morts. |
|
|
|
