En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells, que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.

Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contreure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adéu-siau».

L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia el nom dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el seu santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum.

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu».

Jo, Joan, vaig sentir una veu que em deia: «Vinc de seguida, i m'acompanya la meva recompensa, per pagar a cadascú segons les seves obres. Jo sóc l'Alfa, la primera lletra de l'alfabet, i l'Omega, que és la darrera; sóc el primer i el darrer, el principi i la fi. Feliços els qui blanquegen els seus vestits per poder tenir dret a l'arbre de la vida i poder entrar a la ciutat per les seves portes. Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè us testifique tot això referent a les comunitats de l'Església. Jo sóc el rebrot i el llinatge de David, l'estel brillant del matí.» L'Esperit i l'esposa diuen: «Veniu». Que s'acostin els assedegats. Tothom qui vulgui, que prengui aigua de la vida sense pagar res. El qui testifica tot això diu: «Sí, vinc de seguida». Amén. Jesús, Senyor, veniu.

En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: «Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u. Que estiguin en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós. Així el món creurà que vós m'heu enviat. La glòria que vós m'heu donat, jo també els l'he donada a ells, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i vós en mi, que siguin plenament u. Així el món coneixerà que vós m'heu enviat i que els heu estimat com m'heu estimat a mi. Pare, vós me'ls heu donat; vull que estiguin amb mi allà on jo estic, i vegin la meva glòria, la que m'heu donat per haver-me estimat ja abans de crear el món. Pare bo, el món no us ha conegut, però jo us he conegut, i ells han conegut que vós m'heu enviat. Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo.»