|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge iv de pasqua (b) |
| Lectura primera |
Ac 4, 8-12 |
|
| La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist |
| Lecturadels Fets dels Apòstols: |
En aquells dies, Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: «Magistrats
i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que
hem fet en bé d’un invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo, sapigueu,
vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu a davant
vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau
clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d’entre els morts. Ell és
“la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu
rebutjat, i ara corona l’edifici”. La salvació
no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre
nom que pugui salvar-nos».
|
|
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo!
Perdura
eternament el seu amor.
Més val empararse
en el Senyor,
que posar confiança en els
homes.
Més val emparar-se en el Senyor,
que fiar-se dels poderosos.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
Gràcies, perquè vós m’heu escoltat
i heu
vingut a salvar-me.
La pedra que rebutjaven
els constructors
ara corona l’edifici.
És el
Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n
meravellen.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm
des de la casa del Senyor.
Vós sou el
meu Déu, us dono gràcies,
us exalço, Déu
meu!
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo!
Perdura eternament el seu amor.
|
|
| Lectura segona |
1 Jn 3, 1-2 |
|
| Veurem Déu tal com és |
| Lectura de lala primera carta de sant Joan: |
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha
donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills
seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut
a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha
manifestat com serem; sabem que, quan es manifestarà, serem semblants
a ell, perquè el veurem tal com és.
|
|
| El bon pastor dóna la vida per les ovelles |
| Lectura de l'evangeli segons sant Joan: |
En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor
dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa
només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles,
perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal, i tant se li’n
dóna de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc
el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec
les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.
Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb
un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro.
Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare». |
|
|
|
