|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xxxii de durant l'any (c) |
| Lectura primera |
2Ma 7, 1-2.9-14 |
|
El Rei del món ens ressuscitarà a una vida eterna |
| Lectura delsegon llibre dels Macabeu: |
En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren
forçats pel rei, sota la tortura d’assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia.
Un d’ells, parlant per tots digué: «¿Què vols saber de nosaltres amb aquest interrogatori?
Estem disposats a morir abans que violar les lleis rebudes dels nostres pares».
El segon, a punt d’expirar digué: «Tu, ens pots privar d’aquesta vida, botxí, però el
Rei del món, als qui morim per les seves lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna».
Després d’aquests va ser torturat el tercer. Tragué la llengua de seguida, tan bon
punt li ho demanaren, estengué les mans sense por i digué amb una noble generositat:
«Les havia rebudes del cel, però per fidelitat a les lleis del cel no les planyo i espero
recobrar-les d’allà dalt». El rei mateix i els de la seva comitiva quedaren corpresos
de la valentia d’aquell noi, que tenia per
no res el dolor de les tortures.
Mort aquest, turmentaren el quart amb la
mateixa crueltat. A punt d’expirar deia: «Ara
que morim a mans dels homes, és bo de confiar
en l’esperança que Déu ens dóna de ressuscitar-nos, perquè tu no ressuscitaràs pas a la
vida».
|
|
Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu
el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.
Quan em desvetlli,
us contemplaré fins a
saciar-me’n, Senyor.
Els meus passos no abandonen els camins
prescrits,
avancen segurs per les vostres rutes.
Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Senyor, escolteu el que us
demano.
Protegiu-me a l’ombra de les vostres ales.
Jo
vinc a veure-us demanant justícia.
Quan em
desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me’n.
|
|
| Lectura segona |
2Te 2, 16-3,5 |
|
| Que el Senyor us faci constans en tota mena d'obres bones i de bona doctrina |
| Lectura de lasegona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica: |
Germans, que Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat
tant, i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, conforti
els vostres cors i els faci constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina.
Finalment, germans, pregueu per nosaltres: que la Paraula del Senyor es propagui
pertot arreu i sigui glorificada com ho ha estat entre vosaltres, i que Déu ens alliberi
dels homes irresponsables i dolents, perquè no tothom té la fe. El Senyor és fidel.
Ell us farà constants i us guardarà del Maligne. Us tenim tota la confiança en el
Senyor, i sabem que tot això que us recomanem ja ho feu i continuareu fent-ho.
Que el Senyor encamini els vostres cors a estimar Déu i sofrir amb constància com ho féu Jesucrist. |
|
| Déu no és de morts, sinó de vius |
| Lectura de l'evangeli segons sant Lluc: |
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que
els homes hagin de ressuscitar. [Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre,
Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi
amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set
germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al
setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella
també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa?
perquè tots set s’hi havien casat».]
Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els
qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció
dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part
en la resurrecció, són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de
ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no
es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de
Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè per a Ell tots viuen». |
|
|
|